dimecres, 15 d’abril del 2009

NAPOLI (I)

Algunes imatges d'un viatge fascinant, acompanyades de les paraules de Piera, el millor guia...




"Nàpols em fascina. No, però, per la seua bellesa idíl·lica que altres han descrit en millors temps; sinó ben just pel contrari. Nàpols podria ser el símbol escaient de l'Europa desfeta, pobra, maltractada, vella, quasi agònica, que mostra les relíquies de la seua joventut gloriosa, les poètiques nostàlgies dels esplendors perduts, algunes joies de record, entre la decadència, les misèries, les arrugues tristes del present, presagi de mort propera. I en la seua condició de gran urbs antiga lligada a la ruralitat, de viu paradís de penúries, Nàpols em du a pensar que el món urbà, ací, és com la terra: de la corrupció fa vida."

Un bellíssim cadàver barroc, Josep Piera (Ed. 62)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada