Joan Andrés (...). Resident a Nàpols per un temps d'estudis, en una de les seues Cartas familiares va escriure com, des d'aquest mirador, hi havia una “hermosísima vista, tal vez única al mundo”. I és cert que la panoràmica impressiona: un bosc urbà de terrats plans, cases ocres, cúpules, carrers, que fan arribar una remor somorta i maquinal, puja i baixa tossals, ocupa l'horitzó, tanca i trenca el camp, devora el verd, fa pudor de multitud; i al port arriben constants els petroliers.
Un bellíssim cadàver barroc, Josep Piera (Ed. 62)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada