"Un auto ha tocat el clàxon i m'he aturat en sec. He hagut de recordar, aleshores, que a Nàpols els semàfors només serveixen de decoració urbana, com per fer creure que la ciutat no és un somni. La gent van a la seua. I els automobilistes passen en roig i sols s'aparen si veuen el vianant que travessa decidit el vial. Ningú no respecta el codi, és entre ells que es respecten. I així va tot. Pensen: allò que es prohibeix des de dalt, pot ser transgredit pels de baix, si suposa un guany concret, instantani, personal. Amb aquesta actitud anàrquica, individualista, els napolitans organitzen el desordre, en fan un desordre ordenat. “Prohibit prohibir”, sembla el seu lema, posant en pràctica la màxima del maig francès."
Un bellíssim cadàver barroc, Josep Piera (Ed. 62)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada