"Jo ja no sé si Nàpols és bella. Em sembla, això sí, al·lucinada, cridanera, forta, duríssima. I em genera una relació d'amor-odi, d'atracció-repulsió, de pena-ràbia, que em fascina i em lliga amb passió. Com una ficció coneguda a la qual assistís diàriament i que, tot i ser sempre la mateixa, cada volta li descobrís matisos, excrescències, plaers. No és la bellesa, és la vida."
Un bellíssim cadàver barroc, Josep Piera (Ed. 62)
Incitadora, també, la teua lectura! En unes hores, Santiago! Ja n'escriuré de la meua...
ResponEliminaTal vegada Lluïsa necessitaries a més d'aquest fenomenal llibre del Piera un altre "Cicerone" que és com hem aprés molts de nosaltres a estimar aquesta salvatge terra que és Itàlia... per mitjà dels ulls d'algun amic que ens la feia més humana. Quan vingues t'invitem al curs d'Italiano per principianti que cooridna Gianpiero Pelegi
ResponElimina