facebook, flickr, blog... m'hi he resistit tot el que he pogut. clar que tinc clara la importància d'estar a la xarxa, però per a mi l'interés ha estat observar, llegir, consultar..., menejar-me per ella, en definitiva. però no mostrar-me. m'ha costat i em costa perquè tinc encara un cert pudor. jo ja tinc i compartisc les meues fotos, jo ja m'envie correus amb la gent que m'interessa, jo ja escric i m'hi escric quan ho necessite. però, fer-ho de manera pública?
doncs sí. ja tinc facebook, ja estic al flickr, i ara acabe d'estrenar un blog que, per primer cop, ni és per als meus alumnes, ni l'encete com a alumna per a un dels diversos cursos en què m'han fet fer-me un bloc (bé, açò darrer és un poc fals, sí l'encete per a un curs, però no pel curs; ja ho havia decidit, i ací està...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'escriptura, com la lectura, és un procés de construcció (el calambur, una sorpresa). A més, ara, la realitat de les nostres vides també s'ompli en els espais virtuals...
ResponEliminaI virtual no és sinònim de fals, ans al contrari!
Quina alegria,la Lluïsa s'implica en un blog!
Suscribo lo dicho por Lluïsa. En mi caso creo que hasta ahora me ha faltado el"espíritu" o la "ilusión" no de trabajar con las nuevas tecnologías, no, si no de divertirme realmete utilizándolas y no sólo como una mera herramienta de trabajo.Si no busco el lado lúdico me limito a le estrictamente eficaz y eficiente
ResponEliminaque grata sorpresa cariño.pues que viva la tecnologia, como todo, lo importante será su uso. seguidora tuya siempre, ahora con blog, pues asi sea.
ResponEliminauis, no et tenia localitzada!
ResponEliminaa vore si hi entre sovint... sóc una lectora de blogs de primera!
rosella